RESUM DE L’ANY

Una fotografia de la temporada passada a través d’extractes de diferents posts.

Les expectatives. La recerca del joc. La caiguda a Anoeta i el renaixement fins a Berlin.

 

OPTIMISME (Agost 2014)

Després d’una patacada tan gran com la Décima no només estic sencer sinó que a més a més sóc optimista!!! Digueu-me boig, però veient com van les coses, sóc optimista!!!

Sóc plenament conscient que optimisme i culer són dues paraules que costen de lligar. Reconec que jo mateix em faig basarda, però és el que hi ha, és el que sento. Ser optimista amb el Barça és, el 99,999% de vegades, saber que t’equivocaràs. Però a risc de quedar com un il·lús estic molt esperançat amb l’equip. Hi ha model i hi ha treball.

El cicle triomfant culer depèn en bona mesura del Petitó. El cicle gloriós s’acabarà quan Messi vulgui que s’acabi. I pel que hem vist aquesta pretemporada i en el primer partit de lliga, el Petitó encara no ha dit la seva última paraula. Ja tremolen

 

BARÇA-ELX (Agost 2014)

El Petitó tornar a semblar un atleta professional, se’l veu lleuger, ràpid i potent. I el Petitó en plena forma física ja sabem tots què vol dir. La seva tornada és la millor de les notícies. De fet és la notícia.

 

A VILA-REAL SENSE EXTREMS (Agost 2014)

Avui a “El Madrigal” veurem com funciona aquest nou sistema. Veurem si som capaços de crear perill tot i no tenir els extrems ben enganxats a la banda.

 

ARA SÍ (Setembre 2014)

Crec que ara sí.

És meitat creença meitat desig.

Poc sòlid. Ho reconec.

Un acte de fe.

És difícil que passi. Ho sé. És tan difícil que mai ha passat de fet.

Ara però, ja toca.

Ja fa massa temps que triomfem i que fracassem, per no haver après res.

Hem pujat massa vegades a l’Olimp i hem baixat massa vegades a l’infern perquè no ens hagi servit de res.

Crec que arriba el moment, ara sí, de guanyar sense Cruyff.

Amb el seu model (innegociable) però sense ell.

I quan dic guanyar em refereixo a guanyar amb majúscules. Guanyar aquí i guanyar a Europa.

Em refereixo a regnar.

Aquest any serà complicat, l’entrenador és nou i vulguem o no sempre hi ha un període d’adaptació. Regnar necessita el seu temps.

Fins i tot podria ser (Johann no ho vulgui) que no guanyem res. No ens posem nerviosos.

Passi el que passi mantinguem per una vegada, l’auto confiança. Estem a dalt i necessitem creure’ns-ho per no deixar de ser-hi.

I per una vegada també, que no ens posseeixi la histèria “curt-terminista”.

Luis Enrique i el seu equip ens faran (espero que més d’hora que tard) i a pesar de la Junta, guanyar la Xampions. Ajudem-los.

 

 

AJAX-BARÇA 0-2 (Novembre 2014)

…just després del gol Luis Enrique va moure peça. Luis Suárez va passar a l’eix de la davantera i el Petitó va caure a la banda dreta. Amb aquest moviment es va endreçar tot.

Vam passar del caos a l’ordre.

Tal com van anar les coses crec que Luis Enrique ja no desfarà la jugada.

I em sembla una boníssima notícia.

Luis Suárez no pot jugar escorat a la dreta, ha de jugar de davanter centre. I mossegar.

I Messi a la banda ens dóna possessió i calma. Ens dóna toc i combinació. I, enganxat a la banda té una visió perifèrica de tot l’atac. A més, quan apareix entre els dos centrals ho fa per sorpresa i amb l’ajuda, esperem que no sigui poca de l’uruguaià.

Espero no confondre desig amb realitat però crec que hem arribat al punt d’inflexió de la temporada.

 

ALMERIA-BARÇA 1-2 (Novembre 2014)

Comencem el partit amb la clàssica disposició dels últims anys a Can Barça. Amb Messi jugant de fals 9. (Aquest any més fals que mai. Aquest any juga de 10. Sense enganys.)

I comencem com dimecres. No tan nerviosos i imprecisos, però a mesura que el joc es descontrola augmenta també la histèria i el nostre mal joc.

I a més ens fan gol.

45 minuts llençats a la brossa.

La lliga clarament en perill.

A la segona part però, la mateixa jugada de dimecres. Luis Suárez al mig i el Petitó a la dreta.

 

APOEL-BARÇA 0-4 (Novembre 2014)

I Messi tornà a l’extrem dret.

I feu 6 gols en 2 partits.

I tot. Tot. Encaixà de nou.

Em preguntava en l’últim post qui podía convèncer al Petitó que s’havia d’allunyar de l’eix central del terreny de joc. Que havia de fer un pas endarrere per fer-ne dos endavant.

Només una cosa el pot convèncer:

Tornar a ser decisiu. Tornar a ser determinant. Tornar a brillar per damunt dels altres. Com sempre que ha jugat a futbol ha fet. Sempre.

 

BARÇA-CÓRDOVA 5-0 (Desembre 2014)

I tot i que hi ha hagut una certa revifada amb el canvi de posició de Messi, en els últims partits, l’equip, ha davallat.

 

REIAL SOCIETAT-BARÇA 1-0 (Gener 2015)

El Barça de Luis Enrique arriba al seu zenit futbolístic al camp de l’Apoel. D’ençà d’aquell dia (el rival també es va tancar al darrere, com sempre. Aquell dia però vam crear una ingent quantitat d’ocasions de gol), l’equip, de mica en mica es va desinflant.

Semblava que ho teníem!, que ho havíem trobat i zas! Se’ns escapa de les mans.

Caiguda lliure.

 

ELECCIONS! (Gener 2015)

Bones notícies. Eleccions.

Han fet el que els demanàvem.

Gràcies.

Ha costat però.

La roda de premsa on ho va anunciar certifica el desastre de directiva que tenim. Quanta barra.

 

BARÇA-ATLÉTICO 3-1 (Gener 2015)

Dèiem abans de la tempesta que el canvi de posició de Messi havia endreçat el joc del Barça. Luis Suarez al mig i el petitó a la banda. Dèiem que el Barça estava jugant bé i que de sobte tot s’esguerrà. Que ho teníem i que se’ns havia escapat de les mans.

Pel que vam veure ahir. Tornem a tenir-ho. Tornem a tenir el joc.

Quin partidàs. Quin gran Barça. Potser feia 2 anys que no veiem un partit tan complert del Barça. Ja tocava!

Increïble el partit del senyor Lionel Messi. Un dels millors que mai l’hi hagi vist. Desequilibrant, assistint i golejant. Fa d’extrem, fa de Xavi i a més fa gols. Li donaran la pilota d’or a un altre però el millor jugador del món el vam veure ahir a l’estadi. Ningú en dubte.

 

BARÇA RAYO 6-1 (Març 2015)

Tot i que, per ser fidels a la veritat, hem baixat una mica el nivell de joc. Ja no estem tan fins com fa un mes. Però és normal disminuir revolucions abans de les batalles finals. No es poden afrontar tots els partits amb la mateixa intensitat. És impossible.

Qui sí que no baixa el nivell és Luis Suárez. I és una notícia fantàstica. Luis Suárez, Rakitic, esperem que ben aviat Iniesta o Neymar ajudin a tirar del carro al millor jugador de la història. Només amb Messi no n’hi haurà prou.

 

PSG-BARÇA 1-3 (Abril 2015)

Pel que fa al partit, fantàstics tots. De Ney a Ter Stegen (l’aturada de la Xampions). Passant per Messi, Xavi, Mascherano (increïble Mascherano). Per Montoya fins i tot, que no tenia un paper gens fàcil i va demostrar certa qualitat. I acabant en Luis Suarez. Dos gols d’autèntic crack.

Feia temps que no celebrava tant un gol com el tercer d’ahir.

Ara només queda desitjar que els Déus ens siguin favorables. Competim contra el millor Madrid dels últims 15 anys. Que tinguem sort. I sobretot, si us plau, demano que, per un cop a la vida, ajudem l’equip.

 

EL BAYERN!!!! (Abril 2015)

Fantasiejo amb què el Barça sigui capaç de, en molts moments del partit, tancar el Bayern al darrere.

Fantasiejo amb un Messi desbordant per fora, d’extrem. Com va fer el dia de l’Atlético a casa, a la lliga. 1 contra 1 amb el lateral esquerre.

Tinc la sensació que passarà el Bayern (perdoneu-me el tic perdedor i antic, però em sento més còmode així. Més segur).

I tinc la sensació també, que el Campió de la Xampions 2014-2015 juga avui al Camp Nou.

 

LA LLIGA (maig 2015)

Comencem a tornar a tenir els culers aquella sensació meravellosa, experimentada per primer cop amb Guardiola de patiment zero. Una sensació totalment nova. Tan excepcional que molts dubtàvem que mai tornés. Però no!
Torna!

Que bé haver guanyat ja la Lliga. Pel títol i per no haver de pensar-hi més.
Feina feta.
A descansar.
S’ho mereixen.
Com han pencat!
Gràcies!

LA COPA (maig 2015)

Pel que fa al partit, Messi a part, em sembla que Rakitic comença a estar fi i precís en la combinació. Que ja s’ha adaptat. Que ja no només aporta físic i intensitat sinó que és capaç d’entendre el joc combinat i de formar-hi part. Una grandíssima notícia.

I Alves. Alves està molt i molt fi.

La resta bé. El col·lectiu està, per ser final de temporada, prou bé. Generem ocasions i ens en creen ben poques.

Ara queda només un partit.

Berlín.

Ai si guanyem a Berlín.

Que es preparin

 

LA XAMPIONS (Juny 2015)

Quina temporada Johann meu!

Quins jugadors Johann meu!

La Cinquena!!!!!

La Cinquena ja és aquí.

Increïble.

Sembla que no pugui ser.

La felicitat és màxima.

 

 

 

 

 

 

photo by: HUSSA!N

This Post Has 0 Comments

Leave A Reply





Current ye@r *