REAL MADRID 0 – BARÇA 4

Captura de pantalla 2015-11-23 a la(s) 13.12.16

BANY HISTÒRIC

Buf

Quin partit ahir Johann meu.

Quanta alegria.

El partit somniat.

Segurament fora més honest, i més cert, si ho digués un afeccionat neutral i no un culer com jo, però crec que no menteixo quan dic que la victòria d’ahir té un punt, un puntet, petit o gran (com vulgueu) de justícia poètica-còsmica. El Barça, un equip molt poderós, passa pel damunt, del tot poderós Madrid.

I tots sabem que costa enderrocar els més poderosos. Tots sabem com de difícil i excepcional és.

Perquè el Madrid ha avantposat el poder al futbol. Pel Madrid són més importants els diners que el futbol. El màrqueting. El talonario. Bé. Més important potser no. Igual d’important segur.

Pel Barça tot això també és rellevant, no ens enganyem. I per aquesta Junta més.

Però el Barça té a Sergi Roberto.

I Sergi Roberto és futbol. Futbol amb majúscula.

Sergi Roberto li fot un gol per l’esquadra al màrqueting, als diners i a tota la llotja del Bernabeu. No és un jugador galàctic. Ni ha costat una milionada. Ni ven massa samarretes. Ni ha tingut un rendiment immediat. Ni una gran presentación el dia que fou fitxat. Fins i tot ni sembla que tingui un do pel futbol especialment evident.

I el més important, Sergi Roberto no és qüestió de diners. Si més no, no és qüestió només de diners.

Sergi Roberto és simplement, i això és molt, el continuador d’una idea.

Com Busquets i com Iniesta.

Una idea de futbol.

Idea que es materialitza, per exemple, en les 38 passades del primer gol.

Una idea de futbol que, com més jugadors de la pedrera tinguem al primer equip, més segura estarà.

Ja fa temps, i ahir també, que la cançó és ben certa “ser del Barça és, el millor que hi ha”.

Glòria beneïda.

Gràcies nois. Per enèsima vegada.

Estem davant ara ja sí, segur, del millor equip de la història del futbol.

El millor equip de la història del futbol.

Paraula de Pep.

This Post Has 0 Comments

Leave A Reply





Current ye@r *