BARÇA 2 – BAYER LEVERKUSEN 1

Captura de pantalla 2015-10-01 a las 10.23.05Que gran que és Sergi Roberto.

No va ni celebrar el gol.

Com si fer gols a la Xampions fos el més habitual per ell.

Va córrer a agafar la pilota de dins la porteria.

S’havia de guanyar.

Primer el col·lectiu.

Meravellós.

Com haguera fet Guillermo Amor, o Guardiola, o Xavi.

Primer el Barça.

Ho hem dit moltes vegades, la pedrera determina la salut de l’ecosistema blaugrana, i la irrupció de Sergi Roberto és de moment, la gran notícia d’aquesta temporada.

Per molts anys.

A totes les males notícies que anem acumulant s’hi afegia la visita del Bayer Leverkusen, un dels equips en més bona forma del continent. I per Johann que van acreditar la seva fama. Gran equip. Ràpids, forts, valents, organitzats.

El Barça va acceptar el repte i va competir bé fins al 0-1. La defensa i el mig del camp van jugar concentrats i bastant precisos. Al davant però es va notar massa l’absència del petitó.

Bé Sandro. Em va sorprendre el seu bon rendiment a l’extrem dret. Intens en la pressió, va combinar bé i a més va tenir el gol a tocar. Mentre va ser al camp va ser el nostre millor davanter.

I per Johann que s’ha de tenir personalitat per ser el substitut de Messi i no morir en l’intent.

Enhorabona.

Entre les lesions, el Bayer i els canvis de sistema confesso que veia el partit clarament decantat pels alemanys.

Fins que va aparèixer Sergi Roberto.

Benvingut.

I gràcies. Pocs jugadors han sabut aguantar i ser tan pacients com tu.

Per fi d’interior esquerra, la seva posició, va brillar com mai.

Paraula de Pep.

This Post Has 0 Comments

Leave A Reply





Current ye@r *