ATLÉTICO-BARÇA 0-1

17613161210_2bf01a488c_oJa està.
A la primera!
Campions!

Comencem a tornar a tenir els culers aquella sensació meravellosa, experimentada per primer cop amb Guardiola de patiment zero. Una sensació totalment nova. Tan excepcional que molts dubtàvem que mai tornés. Però no!
Torna!

Que bé haver guanyat ja la Lliga. Pel títol i per no haver de pensar-hi més.
Feina feta.
A descansar.
S’ho mereixen.
Com han pencat!
Gràcies!

Pel que fa al partit mentre el veia em vaig imaginar la Juve jugant de la mateixa manera que l’Atlético. Tancada a darrere. Esperant la seva bala. Una sola bala. En el moment just.
La bala d’ahir la va aturar Bravo. I com la va aturar! Increïble. Una de les parades de la lliga.
Tancats i sense espais. El Petitó va haver de trepitjar la pilota perquè no hi havia espai per fer un dribling convencional! O trepitja la pilota com si fos futbol-sala, o no fa gol!
Increïble el Petitó.

És evident que en el trajecte fins al títol hi ha una estació anomenada Anoeta. Però per mi que m’agrada més parlar del joc perquè és el que veig i no m’enganya és més rellevant el dia que Messi passa a l’extrem dret. Aquell dia Messi fa tres gols. Aquell dia el Petitó comença a assumir i a integrar en el seu cervellet que si vol tornar a ser el que era ha d’allunyar-se de la porteria i de la zona central del camp. Amagar-se. Un passet endarrere per fer-ne tres endavant.

Des que succeeix això l’equip m’ha semblat que tornava a estar entre els millors d’Europa. Que hi podia lluitar.

La trobada del sistema de joc adequat més la feina constant han fet evolucionar l’equip. L’han fet créixer dia a dia.

Aquell dia el cercle virtuós va tornar, pesat perquè pesa molt i perquè tots sabem que no és gens fàcil moure’l i fer-lo avançar, a girar. I mireu-lo ara com gira…!!!!

Que no pari.

I que ho puguem veure. Força Barça! Paraula de Pep.

This Post Has 1 Comment

Leave A Reply





Current ye@r *